Odiosa música! Però al cap i a la fi, música és.

En aquest xicotet espai anem a recordar eixes cançons que foren populars en una època, però que ben mirades no tenen res d’especial. Ni la música instrumental, ni la veu, ni les coreografies... res ens resulta espectacular. Són melodies que, possiblement, ens transporten a un moment determinat de la nostra vida, recordant-nos allò que varem ser no fa tants anys.

Recordeu aquell programa que es feia en Canal9, anomenat ‘EL SHOW DE JOAN MONLEÓN’, on trobàvem “la paella russa” i on actuaven unes jovenetes portades des de Filipines, cantant amb el més pur accent de l’horta valenciana mentre ensenyaven cuixes? De vegades, les “monleonetes” portaven una vidriola a cada mà i a l’altura dels pits...



I per l’estil de les “monleonetes” trobem les “Mamachicho” en la primera etapa de Tele5. Unes xiquetes importades d’Itàlia, que cantaven quasi en peix, una cançó fresca i estiuenca que feia que tots, tant majors com menuts, ens quedarem com a bojos mirant el televisor, mentre la temperatura de la sala on ens trobàvem pujava per segons. ‘Chicho’, eixe personatge real o imaginari, que tots desitjàvem ser per uns instants...



Seguint amb aquesta particular “MEMÒRIA HISTÒRICA”, anem a donar pas a eixes cançons que, “a la xita callant”, es varen convertir en el ‘boom’ de la temporada, arribant-nos a les nostres orelles en innumerables ocasions.
Qui no ha cantat o ha xiulat alguna vegada la magnífica cançó (visca la ironia) de Jesulín de Ubrique “TODA”? Esta cançó, que ja de per sí deixa massa a desitjar, al ser interpretada en directe cobrava més ESPECTACULARITAT.


I qui no recorda a la gran cantant i actriu Tamara, més coneguda com “Tamara la mala”? La seua popularitat es va disparar quan va passar pel reality ‘Hotel Glam’. Salpicada per polèmiques, errònies entrevistes concedides, i una gran protecció que patia per part de la seua mare “Margarita Seisdedos” (que no dubtava en colpejar amb el seu bolset a qui s’atrevia a creuar-se pel camí de la seua dolça filleta), foren les causes que l’espentaren a canviar-se de nom, cridant-se novament “Ámbar”.



Però els publicistes saben el que realment ens impacta, el que se’ns pot quedar al cervell per a poder recordar-ho sense cap esforç... Així trobem tota una campanya de l’ONCE amb eixe toc de música impertinent. De segur que la recordem perfectament...



Per a bé o per a mal, que jo pense que és per a bé, hem d’aprendre a conviure amb aquestes ‘peculiars’ melodies, perquè com ja diu el títol de l’escrit: “al cap i a la fi, música és”.