LUDWING VAN BEETHOVEN… UN MÚSIC DIVÍ.

Les paraules sobren per a descriure aquest fenomen musical. Diuen que la seua sordera l’impulsà a l’embogiment... Tal vegada, eixe embogiment va ser el que el va convertir en un dels mites al composar i regalar-nos eixes obres d’art. I, com a mite que és, no podria tindre altra mort que no fora per amor... amor a la música. Segons comentava el seu amic Ludwing Spohr, Beethoven va acudir a casa seua a interpretar unes peces al piano, quan ell no s’adonà de que l’instrument estava desafinat: "No va ser gens agradable veure'l tocar. En primer lloc el piano estava desafinat, cosa que no el molestava en absolut, ja que era incapaç de sentir-lo. En els passatges “forte” el pobre sord colpejava les tecles de tal forma que les cordes tremolaven, mentre que en els “piano” tocava tan suaument que no podíem sentir grups de notes. Si és una desgràcia per a qualsevol persona estar sord, com no ho ha de ser per a un músic! Com és possible resistir-ho sense caure en la desesperació? Ara ja no em sorprèn la perpètua malenconia de Beethoven...".
De manera que l’excel•lent compositor va anar entrant a poc a poc en una depressió mortal: "Oh, vosaltres que em considereu i declareu hostil, obstinat i missantrop, què en sou d'injustos amb mi. No coneixeu les causes secretes que em fan ser així (...). Sempre m'he sentit cridat a realitzar grans obres, però penseu que durant els últims sis anys m'he vist atacat per un mal incurable, agreujat per la incompetència dels metges. (...) Nascut amb un temperament ardent i viu, sensible als plaers de la societat, aviat he hagut de renunciar a tots per viure una vida de reclusió".
"Com podia jo proclamar la falta d'un sentit que hauria de tenir en el més alt grau, més que ningú, un sentit que en un temps vaig tenir amb més agudesa que qualsevol dels meus amics? Perdoneu-me, doncs, si em veieu retret, quan de bon grat estaria entre vosaltres. La meva desgràcia em mortifica doblement. Estic allunyat de la diversió, de la societat, de les altres criatures, dels plaers de la conversa, de les efusions de l'amistat", deia.
Finalment, el 26 de març de 1827, Beethoven ens deixava orfes musicals.
Ací vos deixem un vídio on la seua música, composta segles enrere, ha sigut barrejada amb un espectacle de color. Gràcies mestre.